COVALT

COVALT és un conjunt de corpus de literatura narrativa traduïda i, al mateix temps, un grup d’investigació del Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I.

Com a conjunt de corpus reuneix tant originals com traduccions de textos narratius procedents de l’alemany, l’anglés i el francés i traduïts al català i l’espanyol. A més, també inclou dos corpus monolingües comparables del català i de l’espanyol.

Com a grup d’investigació té ja una llarga trajectòria que es remunta a principis de la dècada dels 2000.

SEMINARI PERMANENT DE RECERCA

Títol: La traducció literària humana i automàtica: aspectes textuals, estilístics i ideològics

Data: 30 de gener, 13 de febrer i 27 de febrer de 2026

Lloc: Aula HC0002FR (FCHS), Universitat Jaume I

Descripció: Durant anys es va considerar que el caràcter singular dels textos literaris els situava fora de l’abast de la traducció automàtica. Tanmateix, la irrupció dels sistemes neuronals i, més recentment, dels  anomenats large language models ha despertat l’interés de la comunitat investigadora en el potencial i les limitacions d’aquestes eines. El grup COVALT, en el marc de dos projectes finançats, es proposa dur a terme una anàlisi comparativa de les traduccions humanes i automàtiques en relació amb una sèrie d’indicadors: el biaix de gènere, la fraseologia, el llenguatge col·loquial, les perífrasis verbals, la sintaxi i l’ús de la passiva. Aquest seminari reuneix especialistes en traducció literària automàtica o en alguns dels aspectes textuals, estilístics i ideològics que s’acaben d’esmentar amb els membres del grup COVALT, que exposaran els resultats provisionals d’una recerca que es troba encara en curs. El seminari s’obri als membres del Departament de Traducció i Comunicació i als estudiants de màster i doctorat que estiguen interessats en aquest tipus de recerca.

Programa del seminari

Inscripció

 

 

MEMBRES

caret-down caret-up caret-left caret-right

Llum Bracho Lapiedra és doctora en Traducció i Interpretació per la Universitat Jaume I de Castelló i Professora Titular, adscrita al Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València, on imparteix docència de llenguatge específic en català. Entre altres treballs, ha publicat el llibre Environmental Translation in Catalan: Culture, Ideology and the Environment.

Josep R. Guzman Pitarch és professor de la Universitat Jaume I, Espanya. Va obtenir el seu doctorat a la Universitat de València. El seu interès investigador va des de l’anàlisi del discurs fins als estudis de traducció. Ha traduït diversos llibres, pel·lícules i sèries de televisió. Ha coordinat diversos projectes d’investigació sobre l’ús del corpus en traducció literària. És editor de Minorized Languages in Europe: State and Survival i autor de Les teories de la recepció literària i Català en context. També ha publicat sobre l’aprenentatge de llengües, pragmàtica i traducció. El seu treball ha estat publicat, entre d’altres, a Australian Review of Applied Linguistics, International Journal of English Studies, Caplletra, Belgian Journal of Linguistics, Zeitschrift für Katalanistik, Rassegna italiana di linguistica applicata, etc.

Heike van Lawick és llicenciada en Filologia catalana i Literatura espanyola per la Universitat de València i doctora en Filologia Catalana per la Universitat Jaume I. Professora titular al Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I, ha impartit classes relacionades amb llengua i traducció de l’alemany, com també matèries vinculades a la investigació. Entre setembre de 2012 i setembre de 2015 ocupà una càtedra temporal a l’Institut für Theoretische und Angewandte Translationswissenschaft de la Universität Graz. Ha publicat sobre fraseologia, lingüística contrastiva amb metodologia de corpus, anàlisi estilística d’obres literàries traduïdes, aspectes sociològics dels traductors o didàctica de la traducció. Així mateix, ha estat activa com a traductora de textos audiovisuals i literaris. Es va jubilar el 31 d’agost de 2023.

Academia  

Josep Marco Borillo és llicenciat en Filologia Anglesa per la Universitat de Barcelona (1986) i doctor en Traducció i Interpretació per la Universitat Jaume I (1998). Des de 1992 és professor d’aquesta darrera universitat, on actualment exerceix com a catedràtic i imparteix docència relacionada principalment amb la traducció literària i amb els estudis de traducció. Ha publicat més de seixanta treballs relacionats amb les seues principals línies d’investigació: la traducció de l’estil, els estudis traductològics basats en corpus electrònics, la didàctica de la traducció literària i les traduccions al català durant l’època d’entreguerres. També tradueix literatura de l’anglès al català i al castellà.

Teresa Molés-Cases és Professora Titular al Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València. És llicenciada en Traducció i Interpretació (2009) i doctora en Estudis en Traducció i Interpretació (2015), en ambdós casos per la Universitat Jaume I. Fins a l’actualitat ha investigat en els camps dels estudis de traducció, la lingüística de corpus, la lingüística cognitiva i l’aprenentatge de llengües. La seva tasca docent s’ha centrat en l’adquisició de la competència traductora i l’ensenyament de llengües. També ha treballat com a docent i investigadora a la Universitat Jaume I i a la Universität Leipzig.

Academia ORCID

Maria D. Oltra és llicenciada i doctora en Traducció i Interpretació per la Universitat Jaume I, i actualment treballa com a Professora Permanent Laboral al Departament de Traducció i Comunicació d’aquesta universitat. Té més de vint anys d’experiència com a traductora professional i assessora lingüística en diversos àmbits, és especialista en traducció literària i traducció audiovisual (doblatge i subtitulació) i ha col·laborat amb diverses empreses, editorials, diaris i revistes, estudis de doblatge, canals de TV o plataformes digitals. La seua investigació se centra sobretot en l’estudi de la traducció de les unitats fraseològiques en la literatura i el cinema, la recerca traductològica basada en corpus electrònics, la traducció de l’oralitat, l’estudi de la GPH (Gravitational Pull Hypothesis), l’anàlisi dels models lingüístics de les traduccions o la didàctica de la traducció, entre d’altres.

Ulrike Oster és doctora en Traducció (Universitat Jaume I) i llicenciada en Interpretació (Johannes Gutenberg-Universität Mainz). Actualment és professora titular del Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I, on imparteix docència relacionada amb la llengua alemanya per a traductors i interpretació simultània. En diversos programes de doctorat, cursos de postgrau i màsters, ha impartit assignatures relacionades amb els corpus electrònics, la semàntica contrastiva i la interpretació de conferències.

Academia

Gemma Peña és doctora en Filologia per la Universitat de València i Professora Contractada Doctora en el Departament de Lingüística Aplicada de la Universitat Politècnica de València, on imparteix usos acadèmics i professionals del francès. Els seus estudis s’han centrat en la Lingüística contrastiva, la Lingüística cognitiva i l’Anàlisi crítica del discurs.

Isabel Tello és llicenciada i doctora en Traducció i Interpretació per la Universitat Jaume I i Màster en Traducció Creativa i Humanística per la Universitat de València. Ha treballat com a traductora autònoma i professora de traducció durant vint anys tant en universitats públiques com privades, en les quals també ha exercit càrrecs de gestió acadèmica. Actualment és docent i investigadora en el Departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València i és membre de l’Institut Interuniversitari de Llengües Modernes Aplicades (IULMA).
Entre els seus interessos d’investigació destaquen la traducció de la variació lingüística, la didàctica de la traducció i les llengües i els Estudis de Traducció Basats en Corpus.

Franziska Dinkelacker és graduada en Traducció i Interpretació per l’UJI. Té un Postgrau en Traducció Literària (UPF) i un Màster en Investigació en Traducció i Interpretació (UJI). Des de l’any 2021 és professora associada laboral al Departament de Traducció i Interpretació, on imparteix diverses assignatures relacionades amb la llengua alemanya. A banda de docent és traductora autònoma i es dedica principalment a la traducció literària tant per a editorials espanyoles com alemanyes. Actualment està treballant en la seva tesi doctoral, que gira al voltant de la traducció de la literatura intercultural alemanya.

Núria Molines Galarza és professora en l’àrea de Filologia Anglesa del departament de Filologia Anglesa i Alemanya de la Universitat de València. Es va doctorar en Llengües Aplicades, Literatura i Traducció en 2022 i, entre els anys 2017 i 2024, va ser professora associada del departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I. És professora convidada en el màster de Traducció Audiovisual de la Universitat Europea de València. Es va formar amb un grau en Traducció i Mediació Intercultural (UEV), un màster en Interpretació de Conferències Multidisciplinàries i un màster en Traducció Audiovisual (UAB). Els seus interessos investigadors se centren en les interseccions entre la traducció, la literatura i la filosofia, amb un marc postestructuralista. Per la seua tasca com a traductora, en 2023 va rebre el Premi Ángel Crespo de Traducció, per la versió castellana de El hombre del jazmín y otros textos, Unica Zürn (Wunderkammer, 2024), i en 2024 va ser finalista del premi de traducció Esther Benítez. Actualment, és directora de la revista acadèmica Asparkía. Investigació feminista.

Silvia Gamero és doctora en Traducció (Universitat Autònoma de Barcelona), llicenciada en Filologia Anglogermànica (Universitat de València i Universitat d’Alacant) i diplomada en Traducció i Interpretació (Universitat de Granada). Actualment és professora titular del Departament de Traducció i Comunicació de la Universitat Jaume I, on imparteix docència de traducció alemany-espanyol. Les seves línies de recerca principals són la formació en traducció, la traducció tècnica i els estudis basats en el concepte de gènere textual amb metodologia de corpus. És autora de les monografies La traducción de textos técnicos y Traducción alemán-español: aprendizaje activo de destrezas básicas, així com coeditora del llibre La traducción científico-técnica y la terminología en la sociedad de la información.  Ha participat en volums col·lectius publicats per editorials com Peter Lang i Frank & Timme i ha publicat treballs en revistes com Babel, Meta, Sendebar, Quaderns i Tradumàtica.

Maria Ferragud Ferragud és graduada en Traducció i Interpretació per la Universitat Jaume I. També va cursar el Máster en Traducción para el Mundo Editorial de la Universidad de Málaga. Actualment és personal investigador FPU a la Universitat Jaume I, on desenvolupa una tesi doctoral sobre traducció literària automàtica i les seues aplicacions docents. Ha col·laborat com a traductora, correctora i assessora lingüística per a algunes editorials de l’àmbit valencià.

Laura Gonzalbo Pallarés va cursar el grau de Traducció i Interpretació a la Universitat Jaume I i el màster en Investigació en Traducció i Interpretació a la mateixa universitat, a més del màster en Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat de Barcelona. Actualment, és contractada predoctoral en el marc del programa de doctorat en Llengües Aplicades, Literatura i Traducció de la Universitat Jaume I, on investiga sobre la intersecció entre traducció poètica i estudis de gènere.

PUBLICACIONS

 

2025

 

Oster, Ulrike. 2025. <target=”_blank” rel=”noopener”>11 Anger in German: “You Are Driving Me up the Palm Tree”.  In Zoltan Kövecses, Réka Benczes, & Veronika Szelid (eds.),  Volume 1: From Akan to Italian,413–458. Berlin, Boston: De Gruyter Mouton.
Lawick, Heike van. 2025. <target=”_blank” rel=”noopener”> Bertolt Brecht i Feliu Formosa. De la urgència de l’art lapidari a l’esperança.  In trans.  Feliu Formosa. Bertolt Brecht. Cartilla de guerra alemanya i altres poemes, 11-25. Barcelona: Edicions Trípode.
Dinkelacker, Franziska (2025): Más allá de las fronteras: diferencias y similitudes entre dos textos interculturales del ámbito alemán y español.  Cultura, Lenguaje y Representación, Vol. XXXVI, 85-103.
Dinkelacker, Franziska. 2025. In Sara García Fernández, Fátima Gómez Cáneba, Beatriz Guerrero García, Francesca Placidi, Margarita Savchenkova & Susana Schoer-Granado (eds.),  Traducción y sostenibilidad cultural II: retos y nuevos escenarios, 61-67. Salamanca: Ediciones Universidad de Salamanca.
Molines-Galarza, Núria. (2025). <target=”_blank” rel=”noopener”> Jacques Derrida y la traducción.  Peter Lang

 

2024

 

Marco, Josep & Llum Bracho Lapiedra (2024): <target=”_blank” rel=”noopener”>«Light Verb Constructions and alternative full verbs in Catalan and Spanish non-translated and translated literary texts», en Josep Marco & Isabel Tello (eds.): Towards an empirical verification of the Gravitational Pull Hypothesis: Evidence from the COVALT corpus. Peter Lang.
Peña-Martinez, Gemma & Molés-Cases, Teresa. (2024). <target=”_blank” rel=”noopener”>“The imperfective/perfective aspect in Catalan original literary texts and texts translated from English, German and French”.Towards an Empirical Verification of the Gravitational Pull Hypothesis (141 – 172).  Peter Lang.9783631903186
Oster, Ulrike & Ignasi Navarro i Ferrando. 2024.<target=”_blank” rel=”noopener”> Passive Constructions in Spanish Texts Translated from English, German and French.  In Josep Marco & Isabel Tello (eds.),  Towards an Empirical Verification of the Gravitational Pull Hypothesis. Evidence from the COVALT Corpus, 77–110. Berlin: Peter Lang.
Oster, Ulrike. 2024. <target=”_blank” rel=”noopener”> Lexical Competence in Interpreting Students vs Professional Interpreters.  In Cristina Rodríguez-Faneca (ed.), La traducción y la interpretación desde y hacia el mediterráneo,213–20. Granada: Comares.
Molés-Cases, Teresa & Joel Olofsson. 2024. Thinking-for-translating: Manner-of-motion in a parallel corpus of Henning Mankell’s crime novels.  Onomázein 63 (5). 86-109.
Peña Martínez, Gemma & Teresa Molés-Cases. 2024. <target=”_blank” rel=”noopener”> The imperfective aspect in Catalan original literary texts and texts translated from English, German and French.  In Marco, Josep & Isabel Tello (eds.),  Towards an Empirical Verification of the Gravitational Pull Hypothesis: Evidence from the COVALT Corpus.  Frankfurt am Main: Peter Lang.
Tello, Isabel. 2024. Translating diminutives: a corpus-based analysis of the Gravitational Pull Hypothesis.  SKASE Journal of Translation and Interpretation 17(1). 2-23.
Oster, Ulrike & Tello, Isabel. 2024. <target=”_blank” rel=”noopener”> Between source language constructions and target language expectations. An analysis of passive constructions in translated and non-translated Spanish.  Review of Cognitive Linguistics.  ISSN 1877-9751
Tello, Isabel & Oltra-Ripoll, María D. 2024. <target=”_blank” rel=”noopener”> The Gravitational pull hypothesis and the translation of formal and semantic diminutives into Catalan: A study based on the COVALT corpus.  In Josep Marco and Isabel Tello (eds.),  Towards an Empirical Verification of the Gravitational Pull Hypothesis. Evidence from the COVALT Corpus.  Forum Translationswissenschaft, Volume 24, 111-140. Berlin: Peter Lang.
Marco, Josep & Tello, Isabel (Eds.). (2024). <target=”_blank” rel=”noopener”> Towards an Empirical Verification of the Gravitational Pull Hypothesis. Evidence from the COVALT Corpus.  Berlin: Peter Lang Verlag.
Oltra Ripoll, Maria D. (En premsa), <target=”_blank” rel=”noopener”> La traducció de la fraseologia en la literatura i el cinema. Model d’anàlisi i nous horitzons per a la investigació. Valencia: Tirant Lo Blanch.
Tello Fons, Isabel & Maria D. Oltra Ripoll. 2024: <target=”_blank” rel=”noopener”>«The Gravitational Pull Hypothesis and the translation of formal and semantic diminutives into Catalan: A study based on the COVALT Corpus»,  a Marco Borillo, Josep i Isabel Tello Fons [eds.] Towards an Empirical Verification of the Gravitational Pull Hypothesis. Evidence from the COVALT Corpus.  Col·lecció Translationswissenschaft, 24, pp. 111-140, Berlín: Peter Lang, ISBN 9783631903186.
Marco, Josep & Maria Ferragud. 2024. <target=”_blank” rel=”noopener”> Adjective position in Catalan as a testing ground for the Gravitational Pull and Machine-Translationese Hypotheses.  In Josep Marco & Isabell Tello (eds.), Towards an Empirical Verification of the Gravitational Pull Hypothesis. Evidence from the COVALT Corpus,  205-230. Berlín: Peter Lang.
Marco Borillo, Josep. 2024. <target=”_blank” rel=”noopener”> Methodology. In Josep Marco & Isabel Tello (eds.), Towards an Empirical Verification of the Gravitational Pull Hypothesis: Evidence from the COVALT Corpus,  53–76. Berlín: Peter Lang.
Marco Borillo, Josep & Llum Bracho. 2024. <target=”_blank” rel=”noopener”> Light Verb Constructions and alternative full verbs in Catalan and Spanish non-translated and translated literary texts.  In Josep Marco & Isabel Tello (eds.), Towards an Empirical Verification of the Gravitational Pull Hypothesis: Evidence from the COVALT Corpus,  173–203. Berlín: Peter Lang.
Marco Borillo, Josep & Maria Ferragud. 2024. <target=”_blank” rel=”noopener”> Adjective position in Catalan as a testing ground for the Gravitational Pull and the Machine-Translationese Hypotheses.  In Josep Marco & Isabel Tello (eds.),  Towards an Empirical Verification of the Gravitational Pull Hypothesis: Evidence from the COVALT Corpus, 205–230. Berlín: Peter Lang.
Marco Borillo, Josep. 2024. <target=”_blank” rel=”noopener”> Conclusions.  In Josep Marco & Isabel Tello (eds.), Towards an Empirical Verification of the Gravitational Pull Hypothesis: Evidence from the COVALT Corpus,  231–247. Berlín: Peter Lang.
Dinkelacker, Franziska. 2024. In Susana Barberá-Forcadell & María Pallarés Renau (eds.),  Universitat i societat : perspectives multidisciplinàries de la investigación i de la transferencia en ciències humanes i socials, 131-147. Castellón: Publicacions de la Universitat Jaume I. Servei de Comunicació i Publicacions.
Molines-Galarza, Núria. (2024). <target=”_blank” rel=”noopener”> Nuevas perspectivas deconstructivas para la traducción jurídica: de la hospitalidad a la hauntología.  MonTI 16, pp. 167-197.

 

2023

 

Marco, Josep & Llum Bracho Lapiedra (2023): <target=”_blank” rel=”noopener”>«Light Verb Constructions as Testing Ground for the Gravitational Pull Hypothesis. An Analysis Based on the COVALT Corpus.», en Corpus Use in Cross-linguistic Research. Paving the way for teaching, translation and professional communication, p. 12-33. John Benjamins.
Marco Borillo, Josep & Peña-Martinez, Gemma. (2023). <target=”_blank” rel=”noopener”>“The Gravitational Pull Hypothesis and imperfective/perfective aspect in Catalan translation”. Languages in Contrast, 23 (2),  226 – 251. 10.1075/lic.00030.bor
Oster, Ulrike. 2023. <target=”_blank” rel=”noopener”> Translating Emotions.  Languages in Contrast 23(2). 199-225.
Lawick, Heike van. 2023. <target=”_blank” rel=”noopener”> Rosa Ausländer, una poeta de Czernowitz.  In trans. Feliu Formosa. Rose Ausländer. No resideixo. Visc, 5-41.  Vic: Cafè Central/Eumo.
Cifuentes-Férez, Paula & Teresa Molés-Cases. 2023. Pensar para traducir. Análisis español>alemán/inglés con estudiantes, profesionales y traducción automática.  Revista española de Lingüística (RSEL) 53(1).29-58.
Molés-Cases, Teresa. 2023. <target=”_blank” rel=”noopener”> Reporting direct speech in Spanish and German. Manner-of-speaking and thinking-for-translating. In Izquierdo, Marlén & Zuriñe Sanz (eds.),  Corpus Use in Cross-linguistic Research. Paving the way for teaching, translation and professional communication, 51-66. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins.
Ferragud Ferragud, Maria. 2023. <target=”_blank” rel=”noopener”> La traducción automática literaria: análisis de errores de la traducción automática y las traducciones de estudiantes del mismo texto original.  Revista Tradumàtica 21. 184-232.
Marco Borillo, Josep & Gemma Peña Martínez. 2023. <target=”_blank” rel=”noopener”> The Gravitational Pull Hypothesis and imperfective/perfective aspect in Catalan translated and non-translated literary texts.  Languages in Contrast 23(2). 226–251.
Marco Borillo, Josep & Llum Bracho. 2023. <target=”_blank” rel=”noopener”> Light Verb Constructions as a testing ground for the Gravitational Pull Hypothesis: an analysis based on the COVALT corpus.  In Marlén Izquierdo & Zuriñe Sanz Villar (eds.), Corpus Use in Cross-linguistic Research. Paving the Way for Teaching, Translation and Professional Communication,  12–33. Amsterdam: John Benjamins.
Molines-Galarza, Núria & Aarón Rodríguez Serrano. (2023) <target=”_blank” rel=”noopener”>“Traducciones de la hospitalidad: la hauntología negra en «Candyman» (Nia DaCosta, 2021).  Lectora 29, pp. 53-71. DOI: 10.1344/Lectora2023.29.4
Molines Galarza, Núria. (2023). Deconstruyendo los discursos del género en la traducción. El Fedro, «La farmacia de Platón» y el nacimiento de la escritura diseminada.  En Educación multidisciplinar para la igualdad de género, 4, 67-85.

 

2022

 

Gamero Pérez, Silvia  & Ana Cristina García de Toro. 2022. Tradumàtica 20.  34 – 56. https://doi.org/10.5565/rev/tradumatica.302
Juste, Nati & Teresa Molés-Cases. 2022. <target=”_blank” rel=”noopener”> Didáctica de la traducción jurídica a partir de recursos en línea basados en la metodología de corpus.  Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics XXVII. 259-275. 
Molés-Cases, Teresa. 2022. <target=”_blank” rel=”noopener”> Manner-of-speaking in a corpus-based translation study of narrative texts.  Meta: Le journal des traducteurs 67(2). 431-460.
Oltra Ripoll, Maria D. 2022: «La  traducció  per  al  doblatge  de  l’adaptació  d’un  clàssic  de  la  literatura  infantil: El gat amb botes» a Valero Cuadra, Pino; Gisela Marcelo Wirnitzer & Nuria Pérez Vicente (eds.): Traducción e intermedialidad en literatura infantil y juvenil (LIJ): orígenes, evolución y nuevas tendencias/ Translation and intermediality in children’s and young adults’ literature: origins, development and new trends.  MonTI 14, pp. 406-438.
Ferragud Ferragud, Maria. 2022. <target=”_blank” rel=”noopener”> Reseña de Traducción automática: conceptos clave, procesos de evaluación y técnicas de posedición,  de María del Mar Sánchez Ramos y Celia Rico Pérez, 2020. TRANS. Revista de Traductología.  394-397.
Ferragud Ferragud, Maria. 2022. <target=”_blank” rel=”noopener”> Ressenya del ‘Manifiesto Anarcafeminista’,  de Chiara Bottici, 2021. Asparkía. Investigació feminista  41. 351-353.
Marco Borillo, Josep. 2022. <target=”_blank” rel=”noopener”> Ensayo de divulgación científica y ateísmo militante: el caso singular de las traduccions al español de The God Delusion, de Richard Dawkins.  In Belén Santana López & Goedele De Sterck (eds.), La traducción de la no ficción literaria. De los hechos a la literatura y de la literatura a los hechos,  53–68. Granada: Comares.
Villanueva-Jordán, Iván & Núria Molines Galarza. (2022). Deconstruir, traducir, deformar, crear, repensar los discursos acerca del género, Asparkía.   Investigació feminista, 41. pp. 15-27.

 

2021

 

Oster, Ulrike. 2021. <target=”_blank” rel=”noopener”> El desarrollo de la competencia lingüística del intérprete: hacia un fundamento sólido para una actividad cognitiva exigente.  In Astrid Schmidhofer & Enrique Cerezo Herrero (eds.), Foreign Language Training in Translation and Interpreting Programmes,197–221. Berlin: Peter Lang.
Lawick, Heike van. 2021. <target=”_blank” rel=”noopener”> Nelly Sachs, poeta de la Xoà i pont entre cultures.  In trans.  Feliu Formosa. Nelly Sachs. Als estatges de la mort, 141-157. Mataró: adesiara.
Molés-Cases, Teresa & Paula Cifuentes-Férez. 2021. Translating narrative style. How do translation students and professional translators deal with Manner and boundary-crossing? Review of Cognitive Linguistics 19 (2). 517-547. 
Ferragud Ferragud, Maria. 2021. La traducción automática como método de formación para traductores literarios. Vasos Comunicantes 59.
Marco Borillo, Josep. 2021. <target=”_blank” rel=”noopener”> Testing the Gravitational Pull Hypothesis on modal verbs expressing obligation and necessity in Catalan through the COVALT corpus.  In Mario Bisiada (ed.), Empirical Studies in Translation and Discourse,  27–52. Berlín: Language Science Press.
Marco Borillo, Josep. 2021. <target=”_blank” rel=”noopener”> An analysis of the use of vernacular in Sebastian Barry’s Days Without End and its Spanish and Italian translations.  In Donatella Montini & Irene Ranzato (eds.), The Dialects of British English in Fictional Texts,  47–66. Nova York i Londres: Routledge.
Marco Borillo, Josep. 2021. <target=”_blank” rel=”noopener”> Orwell’s Homage to Catalonia in Catalan and Spanish translation.  Perspectives 29(1). 141–155.

 

2020

 

Bracho Lapiedra, Llum & Gemma Peña (2020): <target=”_blank” rel=”noopener”>«La explicitación a través de los conectores contrastivos y consecutivos en un corpus de traducción literaria en el par de lenguas francés-español», Revista Española de Lingüística Aplicada,  Volum 33,  núm. 2: 357-384, John Benjamins.
MacDonald Penny & Llum Bracho (2020): <target=”_blank” rel=”noopener”>«What Do Young People Think of the Phenomenon of Immigration? A Corpus-Based Study of University Students’ Ideas and Attitudes as Expressed in EFL Classes» en Applied Linguistics and Knowledge Transfer. Employability, Internationalisation and Social Challenges, pp. 265-290. Peter Lang.
Bracho Lapiedra, Llum & Peña-Martinez, Gemma. (2020). <target=”_blank” rel=”noopener”>“La explicitación a través de los conectores contrastivos y consecutivos en un corpus de traducción literaria en el par de lenguas francés-español”. Revista Española de Lingüística Aplicada/Spanish Journal of Applied Linguistics,33 (2), 357 – 383. 10.1075/resla.18012.bra
Oster, Ulrike. 2020. <target=”_blank” rel=”noopener”> Sobrerrepresentación del adjetivo antepuesto en textos traducidos: ¿realidad o prejuicio? In Ma Ángeles Recio Ariza et al. (eds.), Del texto a la traducción. Estudios en homenaje a Pilar Elena, 115–32. Granada: Comares.
Cifuentes-Férez, Paula & Teresa Molés-Cases. 2020. <target=”_blank” rel=”noopener”> On the translation of boundary-crossing events: Evidence from an experiment with German and Spanish translation students.  Vigo International Journal of Applied Linguistics 17. 87-111.
Molés-Cases, Teresa. 2020b. <target=”_blank” rel=”noopener”> Manner salience and translation: A case study based on a multilingual corpus of graphic novels.  Lebende Sprachen 65(2). 346-368.
Molés-Cases, Teresa. 2020a. <target=”_blank” rel=”noopener”> On the translation of Manner-of-motion in comics: Evidence from an inter- and intratypological corpus-based study.  Languages in contrast 20 (1). 141-165.
Hernández Socas, Elia & Teresa Molés-Cases & Gloria Torralba Miralles. 2020. <target=”_blank” rel=”noopener”> Die Geschichte eines tiefbegabten Kinders. Herausforderungen der Übersetzung von Kinderliteratur.  In Sinner, Carsten / Christine Paasch-Kaiser / Johannes Härtel (eds.):  Translation 4.0. Dolmetschen und Übersetzen im Zeitalter der Digitalisierung (345-373). Frankfurt am Main: Peter Lang Verlag.

 

2019

 

Bracho Lapiedra Llum & Gemma Peña (2019): <target=”_blank” rel=”noopener”>«El model de llengua del català en el corpus COVALT: estudi ortogràfic, morfològic i lèxic.», en  El corpus COVALT: model de llengua, sociologia del traductor i anàlisi traductològica. Shaker.
Montesinos López, Anna I. & Llum Bracho Lapiedra (2019): <target=”_blank” rel=”noopener”>«Anàlisi sociolingüística de l’evolució de la llengua catalana a la Universitat Politècnica de València (UPV)», Zeitschrift für Katalanistik, Vol. 32: 199-222
Bracho Lapiedra, Llum & Peña-Martinez, Gemma. (2019). <target=”_blank” rel=”noopener”>“El model de llengua del català en el corpus COVALT: estudi ortogràfic, morfològic i lèxic”. El corpus COVALT: model de llengua, sociologia del traductor i anàlisi traductològica (13 – 36). Shaker Verlag.978-3-8440-6440-7
Oster, Ulrike. 2019c. <target=”_blank” rel=”noopener”> Vier Jahrhunderte Wut. Entwicklung Eines Vielschichtigen Emotionsworts. In Irene Doval & Elsa Liste Lamas (eds.),  Germanistik im Umbruch – Linguistik, DaF Und Übersetzung, 37–45. Berlin: Frank & Timme.
Oster, Ulrike. 2019b. <target=”_blank” rel=”noopener”> Cross-Cultural Semantic and Pragmatic Profiling of Emotion Words. Regulation and Expression of Anger in Spanish and German. In Ignasi Navarro i Ferrando (ed.), Current Approaches to Metaphor Analysis in Discourse,  35–56. Berlin, Boston: De Gruyter Mouton.
Oster, Ulrike. 2019a. <target=”_blank” rel=”noopener”> Anteposició i Posposició de l’adjectiu en Textos Originals i Traduïts. In Teresa Molés-Cases & Maria D. Oltra Ripoll (eds.), El Corpus COVALT: Model de Llengua, Sociologia del Traductor i Anàlisi Traductològica, 117-40. Aachen: Shaker.
Lawick, Heike van. 2019.  Quaderns. Revista de traducció 26.93-107.
Lawick, Heike van. 2019. <target=”_blank” rel=”noopener”> Qui tradueix literatura al català en terres valencianes? Dades d’una enquesta.  In Molés-Cases, Teresa / Oltra Ripoll, Maria D. (eds.)  El corpus COVALT: model de llengua, sociologia del traductor i anàlisi traductològica, 89-116. Aachen: Shaker.
Mestre-Mestre, Eva M. & Teresa Molés-Cases. 2019. <target=”_blank” rel=”noopener”> Promoción de ciudades Patrimonio de la Humanidad: estudio sobre la traducción del léxico relacionado con la gastronomía. Quaderns de Filologia: Estudis Lingüístics XXIV. 329-347.
Molés-Cases, Teresa. 2019c. <target=”_blank” rel=”noopener”> Anàlisi de les expressions de comunicació en les combinacions alemany > català i alemany > castellà.  En Molés-Cases, Teresa i María Dolores Oltra Ripoll (eds.),  El corpus COVALT: model de llengua, sociología del traductor i anàlisi traductològica (185-208).  Aachen: Shaker Verlag.
Molés-Cases, Teresa. 2019b. <target=”_blank” rel=”noopener”> Why typology matters: a corpus-based study of explicitation and implicitation of Manner-of-motion in narrative texts.  Perspectives. Studies in Translation Theory and Practice 26 (1): 890-907.
Molés-Cases, Teresa. 2019a. <target=”_blank” rel=”noopener”> Der Ausdruck von Bewegungsereignissen in Übersetzungen vom Spanischen ins Deutsche.  In Lübke, Barbara / Elsa Liste Lamas (eds.),  Raumrelationen im Deutschen: Kontrast, Erwerb und Übersetzung. Tübingen: Stauffenburg-Verlag: 143-162.
Molés-Cases, Teresa & María Dolores Oltra Ripoll (eds.). 2019. <target=”_blank” rel=”noopener”> El corpus COVALT: model de llengua, sociología del traductor i anàlisi traductològica.  Aachen: Shaker Verlag.
Bellés Fortuño, Begoña & Teresa Molés-Cases. 2019. <target=”_blank” rel=”noopener”> El aprendizaje de la competencia comunicativa aplicada al contexto clínico: presentación de un estudio piloto.  En Castellano Martínez, José María y Aurora Ruiz Mecua (eds.),  La Traducción y la Interpretación en contextos especializados. Un enfoque multidisciplinar para la transmisión del conocimiento científico (37-45). Madrid: Comares.
Molés-Cases, Teresa & Ulrike Oster. 2019. <target=”_blank” rel=”noopener”> Indexation and analysis of a parallel corpus using CQPweb: the COVALT PAR_ES corpus (EN/FR/DE>ES). In Maite Sánchez Nieto & Irene Doval (eds.),  Parallel corpora for contrastive and translation studies: New resources and applications  (197-214). Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins.
Tello Fons, Isabel. 2019. <target=”_blank” rel=”noopener”> Anàlisi de la variació linguística als components en castellà del corpus COVALT.  In Molés-Cases, T. & Oltra-Ripoll, M. D. (eds.), El corpus COVALT: model de llengua, sociologia del traductor i anàlisi traductològica,  157-179, Aachen: Shaker Verlag.
Molés-Cases, Teresa & Maria D. Oltra Ripoll [eds.]. 2019: <target=”_blank” rel=”noopener”> El corpus COVALT: model de llengua, sociologia del traductor i anàlisi traductològica.  Col·lecció Biblioteca Catalànica Germànica, 15, pp. 57-82,  Aachen: Shaker Verlag, ISBN 9783844064407.
Oltra Ripoll, Maria D. 2019: <target=”_blank” rel=”noopener”>«Aspectes morfosintàctics del model de llengua del català en les traduccions del corpus COVALT», a Molés-Cases, Teresa i Maria D. Oltra Ripoll [eds.] El corpus COVALT: model de llengua, sociologia del traductor i anàlisi traductològica. Col·lecció Biblioteca Catalànica Germànica, 15, pp. 57-82, Aachen: Shaker Verlag, ISBN 9783844064407.
Marco Borillo, Josep. 2019. <target=”_blank” rel=”noopener”> Living with parallel corpora: the potentials and limitations of their use in translation research.  In Irene Doval Reixa & M. Teresa Sánchez-Nieto (eds.), Parallel Corpora for Contrastive and Translation Studies: New Resources and Applications,  39–56. Amsterdam / Filadèlfia: John Benjamins.
Marco Borillo, Josep. 2019. <target=”_blank” rel=”noopener”> La morfologia verbal en el model de llengua de les traduccions al català publicades al País Valencià entre 1990 i 2000.  In Teresa Molés-Cases & Maria D. Oltra Ripoll (eds.), El corpus COVALT: model de llengua, sociologia del traductor i anàlisi traductològica,  37–56. Aachen: Shaker.
Bracho Lapiedra, Llum & Josep Marco Borillo & Maria D. Oltra Ripoll & Gemma Peña Martínez. 2019. <target=”_blank” rel=”noopener”> El model de llengua de les traduccions valencianes (1990-2000). Introducció, objectius i metodologia.  In Teresa Molés-Cases & Maria D. Oltra Ripoll (eds.), El corpus COVALT: model de llengua, sociologia del traductor i anàlisi traductològica,  5–12. Aachen: Shaker.
Bracho Lapiedra, Llum & Josep Marco Borillo & Maria D. Oltra Ripoll & Gemma Peña Martínez. 2019. <target=”_blank” rel=”noopener”> El model de llengua de les traduccions valencianes (1990-2000). Conclusions. In Teresa Molés-Cases & Maria D. Oltra Ripoll (eds.), El corpus COVALT: model de llengua, sociologia del traductor i anàlisi traductològica,  83–87. Aachen: Shaker.
Marco Borillo, Josep. 2019. Dublineses/Gente de Dublín: hitos de un viaje transatlántico.  El toro celeste 21. 123–131.

 

2018

 

Gamero Pérez, Silvia. 2018. <target=”_blank” rel=”noopener”> Traducción alemán-español: Aprendizaje activo de destrezas básicas. Guia del profesor (3ª edición). Colección: Universitas. Aprender a traducir, 2. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.
Lawick, Heike van. 2018. <target=”_blank” rel=”noopener”> La idiomaticitat de cinegrames o gestos de negació i d’afirmació: un estudi comparatiu alemany-català amb metodologia de corpus.  Cultura, lenguaje y representación 20. 255-267.
Oltra Ripoll, Maria D. 2018: «La traducció al català i al castellà de les UF modificades creativament en la novel·la Midnight’s Children, de Salman Rushdie», a Cultura, Lenguaje y Representación, 20, pp. 285–299,
Oltra Ripoll, Maria D. 2018: «La fraseologia com a tret estilístic en novel·les originals en anglés i les seues traduccions al català»,  a Caplletra. Revista Internacional de Filologia, núm. 64, pp.95-124,
Marco Borillo, Josep. 2018. Connectives as indicators of explicitation in literary translation. A study based on a comparable and parallel corpus. Target 30(1). 87–111.
Marco Borillo, Josep. 2018. The translation of food-related culture-specific items in the Valencian Corpus of Translated Literature (COVALT) corpus: a study of techniques and factors. Perspectives.
Oster, Ulrike. 2018. Emotions in motion. Towards a corpus-based description of the diachronic evolution of anger words. Review of Cognitive Linguistics.

2017

 

Bracho Lapiedra, Llum & Penny MacDonald (2017): <target=”_blank” rel=”noopener”>«The visibility of the translator in environmental translation», Revista Española de Lingüística Aplicada, Vol. 30, núm. 2.: 440-464

 

2016

Molés-Cases, Teresa. 2016. Compilación y análisis de un corpus paralelo para la investigación en traducción. Proyecto con Déjà Vu, TreeTagger y Corpus Workbench. Revista de Lingüística Teórica y Aplicada 54(1). 149–174.
Guzman Pitarch, Josep R. 2016. La traducció de la modalitat deòntica i epistèmica del verb modal sollen en el corpus COVALT. Zeitschrift für Katalanistik 26. 135–65.
Molés-Cases, Teresa. 2016. La traducción de los eventos de movimiento en un corpus paralelo alemán-español de literatura infantil y juvenil. Frankfurt am Main: Peter Lang.
Molés-Cases, Teresa. 2016. La competencia lingüística y traductora a través de las aplicaciones móviles: presentación de un caso práctico. In Berit Balzer & Irene Szumlakowski Morodo (eds.), La lengua alemana vista desde dentro y desde fuera: Estudios sobre su sistema, su enseñanza y su recepción. Die deutsche Sprache – intern und extern Untersuchungen zu System, Vermittlung und Rezeption, 199–208. Madrid: Dykinson.
Oster, Ulrike & Teresa Molés-Cases. 2016. Eating and drinking seen through translation: A study of food-related translation difficulties and techniques in a parallel corpus of literary texts. Across Languages and Cultures 17(1). 53–75. https://doi.org/10.1556/084.2016.17.1.3.

2015

Marco Borillo, Josep & Heike van Lawick. 2015. Enhancing translator trainees’ awareness of source text interference through use of comparable corpora. In Alex Boulton & Agnieszka Leńko-Szymańska (eds.), Multiple Affordances of Language Corpora for Data-driven Learning, 225–244. Amsterdam / Filadèlfia: John Benjamins.

Guzman Pitarch, Josep R. 2015. La traducció del cant 6è de l’“Odissea” des de la lingüística de corpus. Caplletra. Revista Internacional de Filologia 58(0). https://doi.org/10.7203/caplletra.58.7176.
Molés-Cases, Teresa & Ulrike Oster. 2015. Webquests in translator training. Introducing corpus-based tasks. In Agnieszka Leńko-Szymańska & Alex Boulton (eds.), Multiple Affordances of Language Corpora for Data-driven Learning, 199–224. Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins.

2014

Marco Borillo, Josep. 2014. Taking stock: A critical overview of research on (universal) features of translated language. In María Teresa Sánchez Nieto (ed.), Corpus-based Translation and Interpreting Studies: From description to application / Estudios traductológicos basados en corpus: de la descripción a la aplicación, 53–76. Berlín: Frank & Timme.
Molés-Cases, Teresa. 2014. Ejemplificación de la adquisición de la competencia lingüística y traductora a partir de actividades basadas en la lingüística de corpus. Futhark. Revista de investigación 9. 311–336.
Oster, Ulrike. 2014. Emotions between physicality and acceptability. A Contrast of the German Anger Words Wut and Zorn. Onomázein 30. 286–306.

2013

 

Bracho Lapiedra, Llum (ed.) (2013): <target=”_blank” rel=”noopener”> El corpus COVALT: un observatori de fraseologia traduïda,  Aachen: Shaker.

 

2010

 

Bracho Lapiedra, Llum (2010): <target=”_blank” rel=”noopener”> Environmental Translation in Catalan: Culture, Ideology and the Environment, Köln: Lambert Academic Publishing
Gamero Pérez, Silvia. 2010. <target=”_blank” rel=”noopener”> Traducción alemán-español: Aprendizaje activo de destrezas básicas. Guia del profesor (2ª edición). Colección: Universitas. Aprender a traducir, 2. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.

 

2008

 

Gamero Pérez, Silvia. 2008. <target=”_blank” rel=”noopener”> Text typology for professional technical translation: the GENTT project. In Hans P. Krings & F. Mayer (eds.), Sprachenvielfalt im Kontext von Fachkommunikation, Übersetzung und Fremdsprachenunterricht,233-242. Berlín: Frank & Timme.

 

2006

 

Oltra Ripoll, Maria D. 2006: <target=”_blank” rel=”noopener”>«La fraseologia en el cinema»,  a Salvador Liern, Vicent i Laia Climent Raga [coords.]  El discurs prefabricat II. Fraseologia i comunicació social.  Col·lecció Estudis Filològics, 27. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I, ISBN: 84-8021-596-8, 978-84-8021-596-1.

 

2005

 

Gamero Pérez, Silvia. 2005. <target=”_blank” rel=”noopener”> Traducción alemán-español: Aprendizaje activo de destrezas básicas. Guia didáctica (1ª edición). Colección: Universitas. Aprender a traducir, 2. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.
Gamero Pérez, Silvia. 2005. <target=”_blank” rel=”noopener”> El género y la traducción de la segunda lengua extrajera: alemán.  In Isabel García Izquierdo (coord.), El género textual y la traducción. Reflexiones teóricas y aplicaciones pedagógicas,159-176. Berna: Peter Lang.
Oltra Ripoll, Maria D. 2005: «The translation of cultural references in the cinema»,  a Branchadell, Albert i Lovell Margaret West [eds.] Less Translated Languages.  Amsterdam / Philadellphia: John Benjamins, pp. 75-91, ISBN: 9027216649:

 

2004

 

Ezpeleta Piorno, Pilar & Silvia Gamero Pérez. 2004. <target=”_blank” rel=”noopener”> Los géneros técnicos y la investigación basada en corpus: proyecto GENTT.  In R. Gaser, C. Guirado y J. Rey, Insights into Scientific and Technical Translation, 147-156. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra.

 

2003

 

Oltra Ripoll, Maria D. 2003: «La traducción de los fraseologismos en el cine y la literatura», en Muñoz Martín, Ricardo [ed.] I AIETI. Actas del I Congreso Internacional de la Asociación Ibérica de Estudios de Traducción e Interpretación.  Granada 12-14 de febrero de 2003. Granada: AIETI. Vol. n.º 1, pp. 233-252. ISBN 84-933360-0-9. Versión electrónica disponible en la web de la AIETI:

 

2002

 

Alcina Caudet, María Amparo & Silvia Gamero Pérez (eds.). 2002. < target=”_blank” rel=”noopener”> La traducción científico-técnica y la terminología en la sociedad de la información.  Castelló de la Plana: Universitat Jaume I.

 

2001

 

Gamero Pérez, Silvia. 2001. <target=”_blank” rel=”noopener”> La traducción de textos técnicos.  Barcelona: Ariel.

 

2000

 

Gamero Pérez, Silvia. 2000. <target=”_blank” rel=”noopener”> La traducción de textos técnicos y la diversidad tipológica.  Sendebar, 10/11, 127-158.

Corpus COVALT

CONTACTE

Departament de Traducció i Comunicació.

Facultat de Ciències Humanes i Socials.
Universitat Jaume I.
Av. Sos Baynat s/n, 12071
Castelló de la Plana (Spain).

  covalt@uji.es